dimecres, 7 d’abril del 2010

Queda't

I m’aferro a aquells petits perquè sempre hi són. I entre tanta gent que va i ve necessito que algú estigui avui, i també demà. Cada dia, el Genís ve a abraçar-me quan entro a classe i l’Àlex em diu que estic guapa. Sempre és així, i demà també ho serà.

És ben curiós que entre tanta gent em senti tant sola. Tothom entra i surt quan vol però sembla que sóc jo qui en té la culpa. Però jo només els veig passar, i de tant en tant els pregunto per què marxen. Molts no contesten i d’altres em culpen, però jo no sé què he fet.

No sé com dir-te que et quedis. Digue’m què he de fer per no perdre’t. Em fa por no veure’t més.

Durant el dia tot sembla més simple. Presses, tren, bata mal posada i nens. Però sempre arriba la nit.

I me’n vaig a dormir, arraconada a la banda dreta del llit, esperant que arribi l’endemà. Esperant que el Genís m’abraci i que l’Àlex em digui que estic guapa.




1 comentari:

  1. Sempre enyorem allò que perdem. Sempre estem sols quan mes envoltats de gent ens trobem. Perdre i trobar es com viure. Anar i venir. Però es tan i tan divertit viure...
    Siempre suyo
    Un completo gilipollas

    ResponElimina