Bona nit

Em pesen els peus i se m’esborra el somriure al final d’un dia tant llarg. Poc en queda de l’energia de bon matí, ara només vull estirar-me al llit.

Se m’acumulen els mails, em piquen les lentilles, obro la nevera i no sé què sopar. Em poso les ulleres, em faig una infusió i em tiro al sofà, amb el portàtil a sobre i mirant la televisió.

Dubto entre veure ballar a la Belén Esteban o arrancar-me els ulls; com que les dues coses són doloroses me’n torno a l’habitació.

Sona “stand by me”. S’acaba i torna a començar. Badallo, per fi. Necessito dormir vuit hores seguides. Potser aquesta nit...