Estels de colors...

La seguretat ha desaparegut, i la busques a sota el llit però només trobes boles de paper on guixaves paraules sense sentit, i mocadors testimonis de nits en vetlla.

I mirant al sostre et preguntes on han anat totes aquelles il·lusions i penses: potser si enganxés uns estels de colors...

Però no tens estels, i treus el cap per la finestra per sentir la brisa. Segueixes buscant la teva seguretat, però ha marxat a passejar de la mà de l’autoestima. Te’n vas al lavabo i et rentes la cara; reflectits només veus uns ulls tristos i mig adormits.

Tornes a mirar sota el llit, agafes una bola i l’obres.

I t’estires, amb aquella boleta sobre el pit, pensant que demà enganxaràs uns estels de colors. Desitjant que aquelles dues tornin de passeig. Sabent que demà el Sol t’enlluernarà més que mai.

Vacances forçades

Estirada en aquest balconet, amb un aire suau que em refresca els peus, gaudeixo escoltant cançons que només em transmeten alegria i tranquil·litat. Sabent que demà les escoltaré dins del meu cotxe, amb les finestres baixades, de camí a la platja.

De vegades van bé unes vacances encara que siguin, en certa manera, un tant forçades.

Ganes de tu

El mundo

“Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.

A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

- El mundo es eso - reveló -. Un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.”

El libro de los abrazos. Eduardo Galeano.

:)

Petites dosis de felicitat

Obro la porta i allí estan, vint carones somrient.

Vaig a la uni per estudiar i em passo la tarda xerrant amb una colega.

No deixo de pensar en Nicaragua, ja queda menys pel gran viatge.

El miro i somriu. M’abraça. Avui tot és afecte.

I canto i salto sobre el llit aquestes cançons d’Antònia Font que tant m’agraden.