"No fa tant, vaig llevar-me un dia i ja no em feies mal!"
No és fàcil oblidar-te, i és que de vegades encara trobo a faltar el teu somriure. Però he decidit enterrar-ho tot. No hi ha lloc per la inseguretat, ni per les llàgrimes. Ja fa temps que vaig deixar de sentir-me culpable; vaig preferir culpar-te a tu, i insultar-te. Tot l’afecte es va convertir en ressentiment. Però avui ja no et queda ni això.
I mentre t’oblido, preparo activitats pels meus nens i organitzo el viatge de la meva vida. Conec gent i ric per qualsevol estupidesa. Corro per no perdre el tren mentre vaig fent plans de futur. Cuino menjar preparat per no perdre temps i miro per la finestra els pisos del davant. Em poso les lentilles per estar més guapa i se m’omplen les bambes de sorra.
I en aquest llit on vam compartir més que petons, ara només hi ha lloc per mi. Canto i salto. Deixo de pensar en tu. I torno a ser feliç.
“no fa tant era veure’t i estar tot el dia amb el cor desbocat... les cançons carrinclones d’amor em semblaven escrites expressament per això... però ara ja no!” Els Pets.