Avui

Deixem que ens invaeixi aquesta absurda bojeria. 

Però fem-ho avui, doncs demà ja serà tard.

Que plogui...

Fa temps que no plou. Tinc ganes d'una bona tarda de pluja.

I és ben estrany...

Enyorar allò no viscut.

Témer perdre el que no es té.

La vie en rose...

No a l'amor

Sexe, i no pas amor,

doncs aquest ja m’atabala,

i m’ofega, i no n’entén pas de raons.

Tot allò que somiàvem, fem-ho.

I que mai més no ensopeguem amb l’amor.

No amb aquell que ens atabala i ens ofega.

T'he somiat

T’he somiat endormiscat.
Resseguint-me el cos amb la mirada,
petonejant cada racó...

M’he somiat despentinada.
Recolzant el cap sobre el teu pit,
traçant-te línies amb els dits.

M’he despertat i t’he cercat,
cridant amor! per tot arreu,
però ja no hi eres.

I he seguit buscant el son.
I, amb ell, aquell dolç record de tu.

Tornar a ser un

Tornar a ser un. Seguir sent un, diria.

Que sempre ens penso en plural,

i és junts que concebo secretes melodies,

ritmes descontrolats.

Fruit d’aquest caos que m’apodera,

i buscant la sortida d’emergència,

és quan et trobo i et faig meu.

Com llavors, com sempre.

Digue’m que no afino,

que el tempo se me’n va.

Però no em diguis, ni tan sols

t’atreveixis a insinuar-me

que no estimo cada tros d’aquest món

amb el so que junts creem,

per fer d’aquesta vida, si ens permeten,

un xic més boja i atrevida.

Oh la lá!

I si ho deixem tot i marxem a París?