dissabte, 30 de gener del 2010

11.13h

Perdo el temps en aquest tren que sempre em porta amunt i avall. Que s’atura entre dues estacions sense cap explicació i em fa arribar justa a la feina.

Agafo un llibre per llegir durant el viatge. Un d’aquells que mai no he pogut acabar però que, no sé per què, insisteixo en llegir. Després de dues pàgines el tanco i el torno a guardar.

Perdo el temps en aquest tren. Decideixo aprofitar l’estona per esmorzar. Últimament no paro de menjar unes galetes salades que m’encanten.

Miro per la finestra aquest paisatge que ja em sé de memòria. Escolto música. Sona en Cesk Freixas. “Dies i nits d’amor i de guerra”; una gran cançó.

Gairebé ja he arribat. M’arreglo el serrell, em mullo els llavis. I a treballar.

Perdo el temps en aquest tren. També a la tornada, quan intento fer alguna cosa de profit i acabo adormida amb el cap recolzat a la finestra. Encara no entenc com ho faig per despertar-me just a la parada abans de la meva.



divendres, 29 de gener del 2010

Cada dia aquell cartell

Surto del metro i pujo amb les escales mecàniques perquè em fa pal fer-ho a peu. Giro la vista cap als cartells publicitaris, tot i que sé que sempre hi ha els mateixos. D’entre tots ells n’hi ha un que dia rere dia em crida l’atenció d’una manera molt especial. És sobre aquella exposició de fotografia que vam anar a veure ara ja fa un temps.

Jo mirava atentament les fotografies. Fins que vas fixar els teus ulls en mi. Tot i així, vaig decidir seguir mirant les fotografies dissimuladament, com a part d’un joc que m’acabava d’inventar, esperant a que fossis tu qui s’apropés en un moment o altre.

Segons després m’agafaves i em feies un petó. Per fi.

Vam seguir visitant l’exposició, però jo només volia mirar els teus ulls.



dimarts, 26 de gener del 2010

Petitó

Em dol veure que no reps tot l’amor que necessites, i és que no hi ha ningú que s’ho mereixi més.
M’agradaria envoltar-te de cotons i fer-te aliè a tot el que passa, però saps ben bé que no puc fer-ho. Tot i així, intento donar-te cada dia el millor de mi. Fer-te oblidar els problemes tot just creuar la porta, rebent-te amb un somriure molt gran i una paraula ben tendra.

Avui he vist la teva mama. No està gaire bé.
De vegades diu coses lletges. No és culpa teva, ho fa perquè està nerviosa. Veritat que a tu també et passa que dius coses que no penses quan t’enfades? Doncs a ella li passa el mateix. Però t’estima molt, n’estic segura.

Ens veiem demà, petitó. Que dormis bé.

dissabte, 23 de gener del 2010

Per fi, el Sol

De bon matí el dia em sembla més clar, més càlid. Surto de casa i el Sol m’enlluerna de tal manera que no puc evitar tancar els ulls. Enrere queden setmanes fosques i plujoses, que entristeixen els carrers deserts. Avui només hi ha alegria, esperança, vida.


Que el Sol il·lumini diumenges de passeig, matins de presses cap a la feina, tardes d'il·lusions.

Que il·lumini els teus ulls, el meu somriure, les nostres ganes de viure.



dimarts, 19 de gener del 2010

"Gràcies per l'oportunitat!"

http://www.casaldelsinfants.org/diapos_expo.htm


"Gràcies per l'oportunitat!", fotografies de Vicens Caro sobre el dia a dia al Casal dels Infants.

divendres, 15 de gener del 2010

Només

Només tinc una abraçada per consolar-te i un somriure per alegrar-te el dia. Una carícia per fer-te sentir bé i una mirada per atreure’t.

Tan sols disposo d’aquest cos tant imperfecte i tant real. Dels meus peus congelats i dels meus cabells despentinats.

Tan sols tinc aquestes cames per córrer i atrapar els meus somnis.

Només disposo d’aquests ulls desperts, ansiosos per veure el món, i d’aquestes ganes de viure que em sobrepassen.

Tan sols tinc esperança i energia per poder canviar les coses. I ajuda i amor per donar a qui ho necessiti.

Tan sols tinc el meu cos per abrigar-te en les nits fredes i les meves carícies per fer el teu son més dolç.

Només tinc la il·lusió d’estimar i ser estimada. I aquesta simple rialla per fer feliç a qui m’envolta.

Tan sols disposo d’una ment poc intel·ligent però molt imaginativa, i d’una ànima plena de força i de vida.


Només tinc aquesta tendresa, la mateixa que em mou a escriure, per donar-te-la a tu i al món.



dijous, 14 de gener del 2010

Vull

Abraçar-me al teu cos i fer-te un petó ben dolç.

Explicar-te la vida i fer-te riure.

Sentir els teus peus freds i tocar-te els cabells.

Mirar-te als ulls i dir-te que et necessito.



dimarts, 12 de gener del 2010

Estimat lector

A tu, que per casualitat has ensopegat amb aquestes línies, vull dir-te que no cal que segueixis llegint.


Aquí no trobaràs relats sobre grans aventures ni poemes d’una gran bellesa. No disposo de contes fantàstics per fer-te somiar, ni de frases tendres per enamorar-te.

No tinc res d’especial per oferir-te. En aquests escrits tan sols hi trobaràs els simples mots d’una noia ben senzilla. La única raó que em mou a escriure és donar veu a tot allò que em crema a dintre i que necessito expressar.


Em sorprèn que hagis arribat fins aquí. Potser no tens res millor a fer, o potser t’ha agradat.

I és que, de vegades, les coses més senzilles poden ser també les més belles.



diumenge, 3 de gener del 2010

Aquest any nou

Entraré a un bar i em prendré un tallat ben calent. Mirant a través de la finestra com cau la pluja, desitjaré que arribi l’agost, i em posaré a xiuxiuejar la cançó d’Els Pets dedicada a aquest mes. M’imaginaré que sóc a la platja, l’arena se m’enganxa als peus i el Sol em crema el cos. “Va, ja queda menys”, em repetiré.

Un dia més, estaré amb els nens. Jugarem, riurem. Donaré gràcies per ser al seu costat. Els miraré emocionada, i sentiré que és això el que vull fer la resta de la meva vida.

Em trobaré amb aquell noi que tant m’agrada, ens fondrem en una abraçada ben tendra, i seguirem compartint vivències, pensaments, sentiments.

Em llevaré de bon matí i, com cada dia, em posaré a buscar feina. Em sentiré inútil per no trobar-ne i ploraré. M’intentaré consolar dient-me que no és culpa meva, que és la crisi.

Em tornaré a sentir afortunada per tenir tanta gent especial amb mi, amb qui viure-ho tot.

Faré un dels meus somnis realitat. Aquest estiu marxaré ben lluny, cercant a algú que em necessiti.

La música seguirà sent el meu refugi, el meu consol quan res no funcioni.

I, en acabar el dia, em fumaré un piti a la terrassa i somiaré desperta mirant la Lluna.