Pot semblar, fins i tot, que no hagin d’acabar-se mai.
N’hi ha d’altres, però, en què tot se simplifica.
Tan sols importa el Sol, el mar, la brisa.
I tot allò dolent, senzillament, no existeix.
No deixo de pensar en Nicaragua. No deixo de pensar en que, d’aquí un mes, trepitjaré aquell increïble país del carib. Per fi.
Ja tinc la motxilla, ara només cal omplir-la. D’il·lusions, de ganes, de somriures i, sobretot, de repel·lent de mosquits!
Me’n vaig a Nicaraguaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!