divendres, 12 de febrer de 2010

Somriu!

Surto de casa de pressa, no vull perdre el tren. Ensopego amb la vorera, quina vergonya! Lluny de sortir corrents, em poso a riure. No hi ha res com riure’s d’un mateix.

Una parella puja les escales del metro a peu, fent-se petons. Insisteixo: les dues coses a la vegada. Veritablement tenen molta coordinació, concentració i visió perifèrica. Me’ls quedo mirant, espero a que caiguin. Hagués estat molt divertit.

Un noi em mira, i somriu. Penso que tinc alguna cosa a la cara. No, avui no porto cap gomet enganxat. És que amb lentilles estic més guapa.

Les meves companyes de feina són encantadores. Compartim anècdotes mentre pelem la fruita.

Obro la porta de la classe i ve a rebre’m aquell nen ros, amb cara d’angelet, cridant el meu nom.

Arribo al casal i em trobo amb els meus nens. Els miro orgullosa. Són meravellosos tots i cadascun d’ells.

Torno a casa, és tard. No tinc ganes de cuinar, així que em faig un ou al microones. Explota. Obro la porteta; està tot pringat d’ou. Em faig un sandvitx.

Em tiro al sofà a mirar la televisió amb les meves companyes. Riem de tot, de tothom.

Me’n vaig a dormir cansada. Avui he tingut un bon dia.



Sempre hi ha motius per somriure.





Cap comentari:

Publica un comentari