Penso en tot allò que no t’he dit.
Potser, ben mirat, no eren més que tonteries.
I penso en tot allò que no t’he ensenyat.
Aquella cançó que he après per tu.
Però sé que hi haurà més moments per nosaltres.
Estones de cafès plens d’històries i somriures.
Aquelles abraçades que em fan sentir tan bé,
que esborren les enyorances passades.
En aquest racó tan ple de mi i ara també de tu,
et penso i revisc el nostre immens plaer.
Sabent ben bé que tornaràs.
Desitjant que tornis.
Que bonic Jo! No sabia que escrivies blogs! Ara he vist els teus dos, a vore si agafo un moment i me'ls miro! Aquest, de moment, m'agrada molt! I l'altre també està molt bé! Ets tota una mestressa de les paraules!
ResponElimina