diumenge, 21 de novembre del 2010

Tornar a ser un

Tornar a ser un. Seguir sent un, diria.

Que sempre ens penso en plural,

i és junts que concebo secretes melodies,

ritmes descontrolats.


Fruit d’aquest caos que m’apodera,

i buscant la sortida d’emergència,

és quan et trobo i et faig meu.

Com llavors, com sempre.


Digue’m que no afino,

que el tempo se me’n va.

Però no em diguis, ni tan sols

t’atreveixis a insinuar-me

que no estimo cada tros d’aquest món

amb el so que junts creem,

per fer d’aquesta vida, si ens permeten,

un xic més boja i atrevida.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada