Feliç

Aquesta cançó no és felicitat, d’acord, però tampoc és tristesa. És impotència, melangia, però també acceptació.

És acabar amb dos anys d’espera i tancar la porta a la il·lusió. Deixar d'intentar-ho. Mirar-te, dissimular. Apagar paraules al cendrer.

És no pensar-nos més. Deixar de preguntar-se per què no? i enterrar les esperances. És entendre que no m'estimes, saber que mai hi haurà un nosaltres. Aprendre a oblidar-te i seguir endavant.

També és afecte. No podria ser d’una altra manera.

I, sobretot, és desitjar-te tota la felicitat del món.

Passi el que passi, un trosset d’aquest cor t’estimarà sempre.