I és després que te n’adones de com han anat les coses.
Que l’esforç és en va, que l’amor no és compartit.
No obliguis a ser estimada, simplement no es pot.
No demanes massa, sinó el que et toca.
Vols rebre el que dones, només és això.
Però potser no és el moment, potser no és ell.
Creu-te meravellosa, perquè ho ets.
I que de ningú no depengui la teva felicitat.
El teu somriure, la teva força, tot et pertany.
Sigues feliç amb el que tens, molts ho voldrien!
I segueix perseguint tots els teus somnis.
Sigues autèntica, sigues tu, sempre.
No renunciïs a res per ningú.
Segura que l’únic que tens és el jo.
Sabent que aquesta vida és només teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada