Avui, com sempre

Avui, com sempre, t’evoco i t’estimo.

Saps que no entenc això de la mort, per què un dia et tinc i de cop t’esvaeixes.

T’enganyo si et dic que no em fas falta, que no penso en tu cada dia, que no recordo cada moment que hem viscut. És que em vas donar tant d’amor que quan vas marxar va irrompre en mi un buit immens...

Quan parlo de tu, quan veig les nostres fotos, m’envaeix la nostàlgia de tal manera que no puc evitar algunes llàgrimes. Però avui la teva memòria ja no em causa dolor. Al contrari, em dóna la il·lusió i la força que necessito per seguir endavant.

Vull que sàpigues que ets present en mi en cada gest, en cada paraula. La teva veu em ressona a dintre, i el teu perfum encara m’embafa. Però malgrat la teva absència segueixo endavant. I sí, per fi puc dir-te que sóc feliç.

Cada pas del camí el faig per tu i amb tu, amb l’única certesa que el nostre amor està per sobre de la vida i la mort.