Surto del metro i pujo amb les escales mecàniques perquè em fa pal fer-ho a peu. Giro la vista cap als cartells publicitaris, tot i que sé que sempre hi ha els mateixos. D’entre tots ells n’hi ha un que dia rere dia em crida l’atenció d’una manera molt especial. És sobre aquella exposició de fotografia que vam anar a veure ara ja fa un temps.
Jo mirava atentament les fotografies. Fins que vas fixar els teus ulls en mi. Tot i així, vaig decidir seguir mirant les fotografies dissimuladament, com a part d’un joc que m’acabava d’inventar, esperant a que fossis tu qui s’apropés en un moment o altre.
Segons després m’agafaves i em feies un petó. Per fi.
Vam seguir visitant l’exposició, però jo només volia mirar els teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada