Entraré a un bar i em prendré un tallat ben calent. Mirant a través de la finestra com cau la pluja, desitjaré que arribi l’agost, i em posaré a xiuxiuejar la cançó d’Els Pets dedicada a aquest mes. M’imaginaré que sóc a la platja, l’arena se m’enganxa als peus i el Sol em crema el cos. “Va, ja queda menys”, em repetiré.
Un dia més, estaré amb els nens. Jugarem, riurem. Donaré gràcies per ser al seu costat. Els miraré emocionada, i sentiré que és això el que vull fer la resta de la meva vida.
Em trobaré amb aquell noi que tant m’agrada, ens fondrem en una abraçada ben tendra, i seguirem compartint vivències, pensaments, sentiments.
Em llevaré de bon matí i, com cada dia, em posaré a buscar feina. Em sentiré inútil per no trobar-ne i ploraré. M’intentaré consolar dient-me que no és culpa meva, que és la crisi.
Em tornaré a sentir afortunada per tenir tanta gent especial amb mi, amb qui viure-ho tot.
Faré un dels meus somnis realitat. Aquest estiu marxaré ben lluny, cercant a algú que em necessiti.
La música seguirà sent el meu refugi, el meu consol quan res no funcioni.
I, en acabar el dia, em fumaré un piti a la terrassa i somiaré desperta mirant la Lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada