11.13h

Perdo el temps en aquest tren que sempre em porta amunt i avall. Que s’atura entre dues estacions sense cap explicació i em fa arribar justa a la feina.

Agafo un llibre per llegir durant el viatge. Un d’aquells que mai no he pogut acabar però que, no sé per què, insisteixo en llegir. Després de dues pàgines el tanco i el torno a guardar.

Perdo el temps en aquest tren. Decideixo aprofitar l’estona per esmorzar. Últimament no paro de menjar unes galetes salades que m’encanten.

Miro per la finestra aquest paisatge que ja em sé de memòria. Escolto música. Sona en Cesk Freixas. “Dies i nits d’amor i de guerra”; una gran cançó.

Gairebé ja he arribat. M’arreglo el serrell, em mullo els llavis. I a treballar.

Perdo el temps en aquest tren. També a la tornada, quan intento fer alguna cosa de profit i acabo adormida amb el cap recolzat a la finestra. Encara no entenc com ho faig per despertar-me just a la parada abans de la meva.