dijous, 31 de desembre del 2009

Demano

Que les nits fredes del passat

deixin pas a dies assolellats.


Que la por que m’envaeix

deixi pas a la il·lusió.



dimecres, 30 de desembre del 2009

Avui, com sempre

Avui, com sempre, t’evoco i t’estimo.


Saps que no entenc això de la mort, per què un dia et tinc i de cop t’esvaeixes.

T’enganyo si et dic que no em fas falta, que no penso en tu cada dia, que no recordo cada moment que hem viscut. És que em vas donar tant d’amor que quan vas marxar va irrompre en mi un buit immens...

Quan parlo de tu, quan veig les nostres fotos, m’envaeix la nostàlgia de tal manera que no puc evitar algunes llàgrimes. Però avui la teva memòria ja no em causa dolor. Al contrari, em dóna la il·lusió i la força que necessito per seguir endavant.


Vull que sàpigues que ets present en mi en cada gest, en cada paraula. La teva veu em ressona a dintre, i el teu perfum encara m’embafa. Però malgrat la teva absència segueixo endavant. I sí, per fi puc dir-te que sóc feliç.



Cada pas del camí el faig per tu i amb tu, amb l’única certesa que el nostre amor està per sobre de la vida i la mort.


dilluns, 28 de desembre del 2009

Allò més dolç

Formes part de mi des de fa tants anys, que ja em costa imaginar-me la vida sense tu.
M’agrada que tothom sàpiga que et tinc, i m’omple d’orgull dir que ets allò més dolç de mi.
No me n’amago, d’estimar-te. Tot i que sé que no ho faig gaire bé, m’enfado massa quan les coses no em surten, i fins i tot vaig pensar en abandonar-te.
No podria fer-ho. Si et deixés, deixaria enrere tants moments viscuts, tantes alegries, tants nervis... No puc renunciar al que sóc.
Ara és quan més et necessito. Em conforta saber que, passi el que passi, et tindré a tu.
Tanco els ulls i tot s’esvaeix. Només estem tu i jo. Res més importa.
Prometo no deixar-te.
T’estimo.











I mentre li escric a la música, escolto el so de l’oboè.
Res hi ha més dolç en tot el món que el so d’aquest instrument. I res més màgic que fer música.