Obro la porta i allí estan, vint carones somrient.
Vaig a la uni per estudiar i em passo la tarda xerrant amb una colega.
No deixo de pensar en Nicaragua, ja queda menys pel gran viatge.
El miro i somriu. M’abraça. Avui tot és afecte.
I canto i salto sobre el llit aquestes cançons d’Antònia Font que tant m’agraden.
No marxi sense...
ResponElimina:-)
Sempre seu
Un completo gilipollas