La seguretat ha desaparegut, i la busques a sota el llit però només trobes boles de paper on guixaves paraules sense sentit, i mocadors testimonis de nits en vetlla.
I mirant al sostre et preguntes on han anat totes aquelles il·lusions i penses: potser si enganxés uns estels de colors...
Però no tens estels, i treus el cap per la finestra per sentir la brisa. Segueixes buscant la teva seguretat, però ha marxat a passejar de la mà de l’autoestima. Te’n vas al lavabo i et rentes la cara; reflectits només veus uns ulls tristos i mig adormits.
Tornes a mirar sota el llit, agafes una bola i l’obres.
I t’estires, amb aquella boleta sobre el pit, pensant que demà enganxaràs uns estels de colors. Desitjant que aquelles dues tornin de passeig. Sabent que demà el Sol t’enlluernarà més que mai.
Adorada meva... tampoc vull venir cada dia al seu blog a recordar-la que tinc unes ganes boges de posseir-la en totes les posicions imaginables (incloses les inimaginables). Lo que donaria per veure el bronzejat que tant anuncia!
ResponEliminaEl dia 6 a casa seva o a casa meva? (si es a casa meva avisi'm amb temps, canvio els llençols cada semestre i encara tinc els del primer semestre (feina endarrerida).
Si vol que continuï fent totes aquestes proposicions completament deshonestes en privat i ocultes a paparazzis, doni'm la seva adreça de correo electrònic, 2 euros pel cafè del mati i alguna roba interior usada (ho sento, soc addicte al cafè i fetitxista)
Sempre seu (esperant amb emoció el dia 6 de Juliol)
Un completo gilipollas
Querida Jo... canvii els llencols. El dia 6 aniré a fer realitat el meu somni (espero que no sigui el seu malson!).
ResponEliminaSempre seu
Un completo gilipollas
seguro que no has perdido ni seguridad, ni ilusiones. Ambas esperan a que dejes de temer al fracaso.
ResponEliminaMe alegra haber pasado por aquí.