dilluns, 12 de juliol del 2010

Què hi farem...

Sé que t’agradaria que hagués estudiat una carrera seriosa i que tingués una feina de veritat, que deixés el voluntariat perquè és una pèrdua de temps i que em deixés de viatges, perquè el món ja no es pot arreglar.


De vegades penso que sóc tot allò que no t’agradaria que fos.







2 comentaris:

  1. Però el que realment és important és que siguis el que tu sempre has desitjat ser.
    Si creus en el que fas, ja és seriós i de veritat, no creus? :)

    No a tothom els hi agrada el que fem. Però em sembla que aquesta persona vol la teva felicitat, i fent això tu ets feliç... Què més vol?? :)

    Un petó impacient!!<3

    ResponElimina
  2. Estic totalment d'acord amb la noia imapcient. El més dificil d'aquesta vida es tenir clar qui ets. Ningú pot controlar la teva felicitat, al final has de deixar de banda els comentaris dels demés pq tú ja ho tens clar.
    Si tothom penses que el món no es pot arreglar....llabors si que em faria por viure-hi, sort que encara hi ha gent positiva i amb ganes de fer coses. Que disfrutis molt el viatge a Nicaragua, ja ens explicarás com és el dia a dia allà. Salutacions

    ResponElimina