jo

Sóc desordenada i de vegades arribo tard a la feina.
Em costa explicar-me i argumentar les meves idees, i semblo més tonta del que sóc.
Em passo molta estona a la dutxa i em compro massa roba interior.
No m’agrada la verdura. No menjo sa. Hauria de començar a tenir cura de la meva alimentació.
Tinc marcat en un mapa tots els llocs que vull visitar. Cada dia hi ha més gomets enganxats.
Em fa ràbia el soroll del despertador. L’apago i em giro. Cinc minuts més.
Abans m’agradava el futbol i la política. Ara ja no.
M’encanta escoltar cançons d’amor i pensar que a mi algun dia em passarà el mateix.
Sóc addicta a la xocolata i se m’acumula la feina del màster.
Me n’he adonat que necessito l’aprovació dels altres.
No m’agrada pentinar-me i no em sé maquillar.
Tinc les cames plenes de blaus, de jugar amb els petits i no anar amb compte. Sóc més nena que els meus nens.
No sé cuinar. Només faig pasta, truita i carn a la planxa. Les croquetes se’m cremen.
Abraço ben fort a qui m’envolta, per què no pugui escapar-se’m mai.
Llegeixo Miquel Martí i Pol i escolto Cesk Freixas.
Canto cançons infantils i perdo la paciència fàcilment.
Sóc presumida i m’agrada semblar innocent.
No m’agrada la cervesa i sempre sóc la única que demana aigua als restaurants.
Sortiria més de festa, però m’encanta dormir.
Estimo amb ganes i qualsevol cosa em treu un somriure.
Sóc solidària i m’esforço per canviar les coses. Crec fermament que podem millorar el món i no entenc a qui no vol veure els problemes.
Tinc l’oboè ben a prop; passi el que passi, la música sempre hi és.
És una putada que m’entrin ganes d’escriure a partir de les onze de la nit... tinc son.