Allò més dolç

Formes part de mi des de fa tants anys, que ja em costa imaginar-me la vida sense tu.
M’agrada que tothom sàpiga que et tinc, i m’omple d’orgull dir que ets allò més dolç de mi.
No me n’amago, d’estimar-te. Tot i que sé que no ho faig gaire bé, m’enfado massa quan les coses no em surten, i fins i tot vaig pensar en abandonar-te.
No podria fer-ho. Si et deixés, deixaria enrere tants moments viscuts, tantes alegries, tants nervis... No puc renunciar al que sóc.
Ara és quan més et necessito. Em conforta saber que, passi el que passi, et tindré a tu.
Tanco els ulls i tot s’esvaeix. Només estem tu i jo. Res més importa.
Prometo no deixar-te.
T’estimo.











I mentre li escric a la música, escolto el so de l’oboè.
Res hi ha més dolç en tot el món que el so d’aquest instrument. I res més màgic que fer música.